20.218 - Procediments i tècniques pictòriques - Aula 1

Públic

Hola, a tothom,

Personalment, m’interessa desenvolupar la meva obra artística a partir d’elements, animats o inanimats, que formen part de la meva vida quotidiana, ja sigui perquè conviuen amb mi a casa o perquè són presents en el meu entorn més proper.

En aquesta pràctica he escollit l’orquídia com a element de referència. La seva elecció no respon a un plantejament racional previ, sinó a una motivació intuïtiva, sorgida d’un impuls emocional i estètic que m’ha portat a interessar-me per aquesta flor.

Més enllà de la seva bellesa, en aprofundir en el coneixement de les orquídies, m’ha interessat especialment el contrast entre la fragilitat que transmet la seva aparença i la capacitat de resistència i adaptació que caracteritza moltes de les seves espècies.

Tot i la delicadesa de les seves flors, moltes espècies d’orquídies poden créixer sobre els arbres, desenvolupant arrels especialitzades que els permeten absorbir aigua i nutrients de l’entorn. Per tant, la seva aparença fràgil no implica necessàriament una debilitat biològica, ja que algunes espècies són capaces d’adaptar-se a condicions ambientals exigents.

Des d’una perspectiva artística, m’interessa explorar especialment algunes de les seves característiques morfològiques i visuals, com ara la geometria, la fragilitat, la transparència i la textura, i també la relació entre resistència i vulnerabilitat. Aquests elements constitueixen el punt de partida de la meva investigació i de les possibilitats d’experimentació amb el llenguatge pictòric.

Paral·lelament a l’elecció de l’element de referència i a la investigació sobre la seva morfologia, he dut a terme una cerca de referents artístics, centrada especialment en dones artistes que treballen en l’àmbit de la pintura expandida i amb les obres de les quals he establert una connexió, tant formal com conceptual. D’aquesta recerca, m’interessen especialment les propostes de Luísa Jacinto, Irma Álvarez-Laviada, Kaija Hinkula, Harmony Hammond, Merike Estna, Kate Stewart, Sofia Briales i Dorothea Rockburne, entre d’altres.

Pel que fa al desenvolupament de l’obra, m’ha interessat especialment una de les tècniques presentades en els recursos d’aprenentatge de l’assignatura, concretament en el vídeo de Rosa Vives, Variacions en el suport, disponible a Materials de la UOC. En particular, m’ha cridat l’atenció la possibilitat de treballar amb paper de seda impregnat amb làtex, utilitzant-lo com a suport pictòric alternatiu al llenç tradicional.

Actualment, estic buscant referents visuals d’obres i il·lustracions d’altres artistes i il·lustradors/res l’obra dels quals tinguin com a referent aquesta flor i paral·lelament duent a terme diverses proves amb aquesta tècnica, els resultats de les quals compartiré quan hagi aconseguit desenvolupar una proposta que consideri satisfactòria. La meva intenció és explorar la semitransparència del paper de seda com a evocació de la delicadesa dels pètals de l’orquídia, com també les possibilitats expressives que ofereixen la seva textura i fragilitat.

A partir d’aquesta experimentació, em plantejo desprendre el paper del suport inicial per explorar-ne la disposició en l’espai, mitjançant plecs, suspensions o superposicions. D’aquesta manera, pretenc investigar com la superfície pictòrica pot abandonar el pla bidimensional i adquirir una dimensió espacial, mantenint una relació amb les característiques formals i conceptuals de l’orquídia que han motivat aquesta pràctica.

Fins a la propera publicació!